Lluís Ferrer i Clariana, un home polifacètic (1909-1970) / Héctor López Silva
López Silva, Héctor


En: 243430 Historiografia del Maresme : la història de la recerca històrica, arqueològica i antropològica de la comarca : dissabte 15 d'octubre de 2022, Cabrera de Mar. Mataró ; Cabrera de Mar : Arxiu Comarcal del Maresme : Fundació Burriac, 2023. p. 117-127


El 10 d'octubre de 1970 moria a Mataró en Lluís Ferrer i Clariana. La història local, les ermites de la contrada i el Museu i Arxiu Històric Arxiprestal quedaven orfes, atès Ferrer i Clariana havia estat un dels màxims impulsors de la recuperació i restauració d'ermites i capelles de l'arxiprestat de Mataró, a través de l'Obra de Sant Francesc; però també l'encarregat de reorganitzar, amb tota la documentació i elements artístics que es van poder salvar, el Museu i Arxiu Històric Arxiprestal, institució precursora del Museu Arxiu de Santa Maria. Poc temps després de la seva mort, la Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Mataró, confraria que Ferrer i Clariana reorganitzà, s'encarregà de retre-li homenatge, mercès a una conferència encarregada a Esteve Albert i Corp, amic de Lluís Ferrer i Clariana.1 El primer de febrer de 1976, el ja Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró col·locava, a l'entrada de la seva estança, una placa en record i homenatge de qui n'havia estat el primer impulsor, així com s'encarregà de l'edició d'un petit opuscle on es recollien les actuacions dutes a terme per Ferrer i Clariana per crear, entre d'altres, el Museu i Arxiu Històric Arxiprestal.

La Confraria de Sant Joan i de l'Ascensió d'Argentona (1724) / Héctor López Silva
López Silva, Héctor


En: Fonts : butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell. Argentona, núm. 87 (juliol 2021), p. 20 (Arxiu) 

Temps enrere, quan els babilònics van aplicar l'estudi de la geometria al coneixement científic, poc s'imaginaven que esdevindria tan cabdal per a la curiositat i observació de l'home actual. O sí! En tot cas ha plogut molt des de llavors. Esferes polides pel vent, línies paral·leles que s'endinsen cada cop més juntes cap a un punt infinit a l'horitzó, els angles que esdevenen canvis sobtats, cubs i piràmides amagant encara misteris per resoldre i el pla que venera el sempre anivellat horitzó. En definitiva, matemàtiques i geometria al servei de la bellesa i l'harmonia de les coses.

Les Ordinacions de la confraria de Santa Maria Magdalena dels Fadrins (1601) / Héctor López Silva
López Silva, Héctor


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2021, núm. XXXVIII (2022) , p. 27-28
Resum de la comunicació presentada. Sessió celebrada el 20 de novembre de 2021.

Espiritualitat a l'Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena de Mataró durant el segle XVIII / Héctor López Silva
López Silva, Héctor


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2020, núm. XXXVII (2021) , p. 33-34
Resum de la comunicació presentada. Sessió celebrada el 21 de novembre de 2020.

Lluitar contra pesta al Mataró del segle XVIII / Héctor López Silva
López Silva, Héctor


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 127 (juny 2020), p. 4-12 : il. (Estudis) 

Durant el segle XVIII els ports europeus del Mediterrani no van patir els estralls de la pesta, amb només l'excepció del de Marsella el 1720. En canvi, les poblacions de les costes del nord d'Àfrica i del Mediterrani Oriental van patir freqüents contagis. L'existència d'institucions i mesures de sanitat marítima als ports europeus explicarien aquesta diferència. A partir de l'estudi dels acords municipals de l'Ajuntament de Mataró d'aquest període, Héctor López desgrana com les autoritats de la ciutat van afrontar la lluita contra la possible arribada de la pesta a la ciutat. A cada avís d'un nou brot epidèmic a la zona del Mediterrani, s'hi reaccionava amb mesures de protecció que van resultar del tot efectives.

La Vida parroquial al segle XVIII. Una aproximació a través dels llibres ce cantar i funerària / Héctor López Silva
López Silva, Héctor


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 124 (juny 2019), p. 17-28 : il. (Estudis) 
Notes.

El Museu Arxiu de Santa Maria conserva una sèrie documental de gran valor. Són els Llibres de cantar i funerària , trenta-quatre volums que s'inicien l'any 1602 i que arriben fins al 1815, on van quedar registrats, per ordre cronològic, els oficis litúrgics celebrats a Santa Maria. La majoria són òbits (funerals), però també hi ha combregars, aniversaris, processons, oficis d'acció de gràcies, rogatives, etc... Per aquests llibres sabem que persones a títol individual, les confraries, l'Hospital o l'Ajuntament promovien i pagaven oficis, quin cost tenien i, en casos rellevants, fins i tot detalls de la seva celebració. Junt amb els llibres de consuetes i els de comptes, els de cantar i funerària són un compendi de vida quotidiana, reflex de l'organització social i dels interessos dels mataronins de l'època. Héctor López, graduat en Història i membre del Museu Arxiu, ha estudiat a fons els volums del segle XVIII. En aquest article, gràcies a la riquesa informativa d'aquesta sèrie documental, ens acosta a les mentalitats d'aquell segle.

La Campanya del marquès de la romana visra per Rafael Milans del Bosch / Héctor López
López Silva, Héctor


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 119 (octubre 2017), p. 8-15 : il. (Estudis) 

Dins el fons de la nissaga dels Milans del Bosch que es conserva al Museu Arxiu de Santa Maria, hi ha unes cartes que un membre de la família, capità de l'exèrcit espanyol, va escriure mentre participava en una campanya militar molt singular, la del marquès de La Romana cap al Nord d'Europa per fer respectar el bloqueig comercial que Napoleó volia imposar a Gran Bretanya. Héctor López transcriu i analitza aquests documents d'entre 1807 i 1808 que donen fe del periple de les tropes per arribar a Dinamarca i de l'esbojarrat retorn a casa per mar, amb les embarcacions, vet aquí la paradoxa, de l'esquadra enemiga.

La Biblioteca del rector Damià Sumalia / Héctor López Silva
López Silva, Héctor


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2019, núm. XXXVI (2020) , p. 133-139
Sessió celebrada el 23 de novembre de 2019. Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El rector Sumalla ,en el seu testament, fet davant del notari Francesc Boronat amb data 10 de setembre de 1794, i obert el 16 d'agost de 1801 diu que un cop fetes les deixes corresponents a la seva germana i al bisbe de Barcelona, manà que, de la resta dels seus béns, se'n fessin tres parts, que havien de ser destinades a: pagar misses en sufragi de la seva ànima, la dels seus pares i germans i la del seu oncle; fer una donació al rector de la parroquial de Mataró; fer una donació a l'hospital de pobres malalts de Mataró. Entre aquests béns, s'incloïa la biblioteca privada de Sumalla, formada per un total de 272 títols. Hem de suposar que els diners obtinguts de la venda d'aquesta biblioteca, que foren 508 lliures, 15 sous i 10 diners,3 són les que es destinaren com a donació per l'hospital, ja que la documentació referent a aquesta biblioteca, tant l'inventari d'aquesta com els papers relacionats amb el preu de venda, van passar a formar part del fons de l'hospital de Mataró, actualment custodiat a l'Arxiu Comarcal del Maresme.

Els Convents maresmencs a través de Las casas de religiosos en Cataluña i Los religiosos en Cataluña de Gaietà Barraquer i Roviralta / Albert Montalbán Arenas, Héctor López Silva
Montalbán Arenas, Albert


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2019, núm. XXXVI (2020) , p. 217-233 : il.
Sessió celebrada el 23 de novembre de 2019. Bibliografia.

En aquesta comunicació ens parlaran de: La Breu trajectòria vital de Gaietà Barraquer i Roviralta, dels objectius de la seva obra, Pensament i ideologia i metodologia. Així mateix, també posar en relleu l'anàlisi descriptiu dels edificis religiosos i de les restes dels convents i monestirs en cadascun dels articles. Segons Albert Ghanime (2009: 348) aquesta és una de les característiques de la historiografia romàntica, amb una especial fixació per la recerca dels orígens medievals dels monuments i les seves restes arquitectòniques, gràcies a l'impuls i influència que rebé del medievalisme de la literatura del romanticisme: Els convents caputxins de Mataró, Arenys i Calella-Pineda; El convent de carmelites descalços de Mataró; La cartoixa de Montalegre (Tiana); Un cas atípic: l'Escola Pia Santa Anna (Mataró); Els convents maresmencs en l'obra del canonge Barraquer.

El Ferro i la forja / Ruth Garcia López, Héctor López Silva
García López, Ruth


Figueres : Brau Edicions, 2020
147 p. : il. col. ; 24 cm (Eines i feines, 10) 
Bibliografia.
ISBN 9788418096068

El treball del ferro té una transcendència cabdal en el desenvolupament de la humanitat. Permet elaborar eines i armes més eficients i juga un paper essencial en la fabricació dïatuells domèstics i aparells diversos. Els autors fan un periple per la gran diversitat dïobra feta amb forja, una tècnica que conté una bona dosi dïenginy i una bellesa cercada o intrínseca. El volum posa especial atenció en la vessant més popular així com en lïofici artesà i ens dona a conèixer moments culminants de la història dïaquest material, com ara la farga catalana o els treballs medievals i modernistes, sense oblidar les intemporals ferradures o els simples panys de frare. Reconeguem aquesta part important del nostre patrimoni material. Desperta, ferro! (Editorial).

"De modo de tot excita y mou a la major devoció". L'arribada de les relíquies a Mataró durant el segle XVIII. Dos exemples / Héctor López Silva
López Silva, Héctor


En: 202105 El Patrimoni Cultural Immaterial : el batec de la gent del Maresme : XIII Trobada d'entitats de recerca local i comarcal del Maresme. [Cabrils] : Arxiu Comarcal del Maresme : Museu Arxiu de Cabrils : Col·lectiu el Bou i la Mula, 2020. p. 89-96


Durant l'època moderna, l'Església catòlica emprà les relíquies com a un element que servia per exemplifi car la vinculació entre els sants i Déu. El que es buscava era que la població, davant el culte a una relíquia concreta, canvies la seva manera de comportarse, i fer-la més propera al model de vida cristià. A través dels exemples de l'arribada de les relíquies de sant Felicià i de les santes Juliana i Semproniana a la Mataró de fi nals del segle XVIII, volem donar a conèixer com s'organitzava l'arribada de relíquies durant l'època moderna, i com aquesta arribada trasbalsava la vida de les persones.

El Gigante en Santidad. Estudi d'un sermó del pare Manuel Camín pronunciat l'any 1797 / Héctor López Silva
López Silva, Héctor


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2018, núm. XXXV (2019) , p. 133-140 : il.
Sessió celebrada el 24 de novembre de 2018. Notes i bibliografia.

El Llevador y notas de la confraria de la Minerva. La visió interna de l'organització d'una confraria mataronina als segles XVIII i XIX / Héctor López Silva
López Silva, Héctor


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2017, núm. XXXIV (2018) , p. 133-146 : il.
Sessió celebrada el 18 de novembre de 2017. Notes. Bibliografia.

Siau de tots advocat desideri gloriós. Les rogatives per aigua a la Marató del segle XVIII / Hèctor López
López Silva, Héctor


En: 186695 Aigua : recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme : XIIa Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, Dosrius, 5 de maig de 2018. [Mataró] : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura : Arxiu Comarcal del Maresme, 2019. p. 212-222


Amb la present comunicació volem donar a conèixer com la societat mataronina de finals del segle XVIII reaccionà davant la manca d'aigua, un recurs vital pels humans. A través de l'anàlisi de la sèrie Acords de l'Ajuntament de Mataró, conservada a l'Arxiu Comarcal del Maresme, i del llibre de cerimònies de l'esmentat ajuntament, conservat al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, hem pogut detectar dos episodis d'escassetat d'aigua, el primer l'any 1770 i el segon 1775, que foren mereixedors d'una sèrie de ro-gatives que acabaren implicant tots els estrats de la societat mataronina del seu temps, el que ens permet valorar què es feia quan mancava l'aigua, així com descriure com es realitzaven les rogatives pro pluvia.

"En vista de las grandes queixes tiene este ayuntamiento de los individuos que toman la agua..." : causes i litigis a l'entorn de l'ús de les aigües / Ruth Garcia, Hèctor López
Garcia López, Ruth


En: 186695 Aigua : recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme : XIIa Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, Dosrius, 5 de maig de 2018. [Mataró] : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura : Arxiu Comarcal del Maresme, 2019. p. 203-211


Aquest estudi és fruit de les investigacions a l'entorn de l'ús i la gestió de l'aigua a la ciutat de Mataró al llarg de la seva història. És a partir del segle XVIII quan la documentació municipal resulta més extensa, per això és possible fer un recorregut que ens permet veure com evolucionen el repartiment i les instal·lacions d'abastament d'aigua, tant a particulars com a les diverses institucions existents en aquell moment (monestirs, convents, hospital, etc.). A partir de l'anàlisi de tres casos, ocorreguts a mitjans del segle XVIII, pretenem donar a conèixer com fou aquesta lluita entre l'Ajuntament i els veïns per tal de gestionar l'ús de l'aigua.

El Paper de la Junta d'obra de Santa Maria de Mataró en el manteniment de l'arquitectura de l'església / Héctor López Silva
López Silva, Héctor


En: 176121 El Desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme. XI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, Vilassar de Mar, 6 de maig de 2017. Vilassar de Mar : Centre d'Estudis Vilassarencs, 2018. p. 179-184


Amb la present comunicació pretenem donar a conèixer el paper que jugava la Junta d'obra a l'hora de garantir l'estructura arquitectònica de l'església de Santa Maria de Mataró, tant en la restauració de l'edifici com en la promoció de noves obres al seu interior. Ens centrarem en el seu paper com a garant del manteniment de l'edifici a la dècada dels anys 20 del segle XIX, quan es va haver de realitzar una operació de restauració de la teulada de Santa Maria.

L'Altar de Sant Josep Oriol a l'església de Santa Maria de Mataró / Héctor López Silva
López Silva, Héctor


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 113 (octubre 2015), p. 29-35 (Estudis) 

La imatge se Sant Josep Oriol que avui es venera a Santa Maria pertanyia a un antic altar construït l'any 1828 i destruït l'any 1936. Héctor López, membre del Museu Arxiu, repassa la vinculació del Sant amb Mataró, documenta els personatges que amb les seves deixes van promoure l'erecció de l'altar i parla del procés constructiu del retaule i l'escultura central en base a l'estudi del llibre d'actes de la Junta d'Obra. La talla del Sant va sobreviure a la destrucció de 1936 gràcies, probablement , a una creença errònia que atribuïa a la seva realització a Danià Campeny.

L'Estracció de rodolins a la germandat de Sant Elm / Héctor López Silva
López Silva, Héctor


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 108 (gener 2014), p. 19-25 (Estudis) 

La confraria de Sant Elm, de mariners, i la confraria de Sant Pere, de pescadors, eren les agrupacions gremials que representaven la gent de mar mataronina. El 1669 crearen conjuntament la germandat de Sant Elm per a la redempció de captius víctimes de la pirateria del nord d'Àfrica. Aquesta germandat, una de les més dinàmiques dels segles XVII i XVIII a Mataró, ha estat ampliament estudiada. Héctor López, membre del Museu Arxiu, tot analitzant documentació esparsa que conserva la institució es fixa en aquesta ocasió en el sistema d'extracció de rodolins utilitzat per triar el captiu a qui destinar l'ajuda econòmica dels germans en els casos que hi hagués més d'un home a rescatar.